La forma de les mànegues pot variar segons els seus materials i usos. A continuació es mostren algunes formes de mànega habituals i les seves característiques:
Mànegues metàl·liques: les mànegues metàl·liques solen utilitzar tecnologia de manxes i tenen una gran flexibilitat i resistència a la pressió. La manxa és la part principal de la mànega metàl·lica, amb ondulacions transversals que es poden estirar o escurçar quan se sotmeten a tensió o pressió axial. Les mànegues metàl·liques s'utilitzen sovint en entorns resistents a altes temperatures, altes pressions i -corrosió, com ara productes petroquímics, fabricació i fosa d'acer.
Mànegues de plàstic: Les mànegues de plàstic solen estar fetes de resina plàstica com a matèria primera principal i processades per extrusió en una màquina de fabricació de canonades. Són lleugers, resistents a la corrosió-, d'aspecte bonic i fàcils de processar. Les mànegues de plàstic s'han utilitzat àmpliament en projectes de construcció.
Mànegues de goma: les mànegues de goma tenen una excel·lent elasticitat i resistència al desgast i s'utilitzen sovint en situacions que requereixen una gran flexibilitat, com ara sistemes de frens d'automòbils i sistemes hidràulics.
Mànegues de poliuretà: les mànegues de poliuretà són resistents a les altes temperatures i la corrosió de l'oli, i tenen excel·lents propietats antiestàtiques i una alta resistència a la compressió. S'utilitzen àmpliament en l'automoció, l'electrònica, la medicina i altres camps.
Mànega de silicona: les mànegues de silicona estan fetes de cautxú de silicona i tenen una excel·lent resistència a les altes temperatures, resistència a la corrosió i resistència a l'envelliment. Sovint s'utilitzen en camps aeroespacials i mèdics.
Les formes i característiques d'aquestes mànegues els permeten tenir un bon rendiment en diferents escenaris d'aplicació, satisfent diverses necessitats industrials i quotidianes.
